El recurs generat a previ a la TROFO 2020 titulat Introduint les cures a l’agrupament posava les bases i plantejava una dinàmica sobre què són les cures i ho centrava en l’esfera organitzacional. Seguint amb la temàtica, sabem que com a agrupaments compartim molts espais diferents i que sempre tenim cura d’aquests perquè siguin espais segurs per a totes. Expressar-nos i sentir-nos escoltades i sostingudes per part de consell, la unitat o l’entorn enforteix el vincle entre totes, però, sabem com gestionar aquests moments?
A l’hora de parlar de cures, podem distingir-ne dues tipologies. D’una banda, podem parlar de cures reactives: aquelles que duem a terme quan una persona ens expressa que no està del tot bé. D’altra banda, podem anomenar cures proactives a tots aquells hàbits i rutines que establim per tal de prevenir que es creïn malestars i tensions entre els membres d’una unitat o un consell.
Les cures reactives formen part del nostre dia a dia, en els consells, en els caus i en diferents espais on desenvolupem la nostra tasca educativa habitualment. Entre companyes d’unitat o consell ens expliquem com estem nosaltres, compartim les nostres emocions i hem de donar valor a aquests moments.
Pel que fa a les cures proactives, és possible que a vegades se’ns oblidi que hi ha certs espais o moments que poden marcar la diferència entre sentir-se a gust o no en un grup de persones. Expressar els nostres límits i el nostre compromís i motivació amb el cau o ser puntuals, per exemple, són hàbits que contribueixen a la creació de relacions sanes i un bon ambient de treball.
Cal ser conscients que les cures són necessàries i que cal revisar-nos constantment així com avaluar si ho gestionem de manera correcta i eficaç. Això implica donar espai a intentar trobar solucions als problemes de companyes que ens comparteixen i tenir un seguiment d’aquests, per aconseguir trobar una solució col·lectiva.