La Pau és l’absència de violència física i estructural a les nostres societats. Tot i el desig de moltes de nosaltres de viure en societats no violentes, avui en dia trobem diversos conflictes bèl·lics en marxa arreu del món i altres formes de violència que poden no ser tan explícites, però que també vulneren els drets humans.
Actualment, un dels principals conflictes bèl·lics és el d’Israel i Palestina que omple les notícies i les xarxes socials. Ara, si bé hi ha un (petit) rerefons religiós, el conflicte a Palestina cal entendre’l en termes de sobirania nacionalista, d’estratègia política internacional entre els EUA i el món àrab, i molt especialment d’història: la construcció (artificial) el 1948 d’un Estat d’origen polític religiós, l’israelià, en un territori on ja habiten persones de religions i cultura diferents de la jueva, els àrabs musulmans i cristians. La creació de l’Estat d’Israel és un atorgament unilateral als jueus europeus a inicis-mitjans del segle XX fet per un dels grans imperis colonials occidentals contemporanis, l’imperi britànic. La construcció d’Israel s’inicià doncs amb la immediata proclamació unilateral de l’Estat d’Israel el 14 de maig 1948 i seguidament amb l’expulsió de la població àrab i beduïna palestina (1948 i 1949). És el que els palestins anomenen Al-Naqba o Nahda (en català, La Catàstrofe), ja que suposà l’expulsió de prop de 800.000 habitants palestins (avui dia els seus descendents sumen més de 5 milions de refugiats, dins i fora de Palestina), la destrucció i transformació de més de 500 pobles palestins en nous hàbitats jueus, i la confiscació del 80% de les terres àrabs (Galilea i el Neguev) a fi de formar el territori que avui coneixem com a Estat d’Israel.
L’any 1967 es desencadena la tercera guerra àrabo-israeliana o guerra dels Sis Dies, una guerra important en la cronologia del conflicte perquè fou quan Israel ocupà el 22% restant del territori de Palestina. Tanmateix, el que no es va calcular aleshores és que això significava posar sota l’Administració israeliana una combativa població palestina que no ha renunciat mai a la seva independència. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units d’Amèrica (amb el beneplàcit israelià i d’Aràbia Saudita, i la inoperància europea) afegiren un nou component al conflicte israelianopalestí que fins al moment s’havia mogut només en termes polítics i d’identitat nacional territorial: el religiós. Els seus interessos pel control del petroli del Pròxim Orient van facilitar la radicalització de les relacions polítiques al món àrab entre occident i orient, entre cristians i musulmans (la mal anomenada “guerra de les civilitzacions” que pretén amagar l’interès econòmic pel control estratègic del petroli en un conflicte entre fonamentalistes cristians i musulmans). Els conflictes a l’Iran, Iraq, la guerra del Golf, l’ocupació de l’Iraq i Afganistan, han ajudat, primer a desestabilitzar i desacreditar el govern palestí; a radicalitzar progressivament les posicions dins d’Israel i Palestina; i finalment, a incrementar l’arrelament de partits musulmans radicals com Hamàs. El 1987, la desesperació de la població palestina ocupada va derivar en la primera Intifada (1987-1992). En les eleccions legislatives del 2006, Hamàs guanyà les eleccions a Gaza, però el seu tarannà violent feu que la comunitat internacional respongués a la victòria electoral boicotejant el govern electe, i retenint tots els ingressos fiscals del govern palestí.
Des del 7 d’octubre de 2023 estem vivint el genocidi de la població Palestina per part d’Israel, amb un nombre de morts infame i amb la complicitat dels estats occidentals, que mantenen el comerç d’armes amb l’estat sionista. En aquestes condicions, la possible resolució del conflicte mitjançant el respecte, la confiança mútua i uns bons acords de pau s’allunya cada vegada més.
Un exemple de posicionament i adhesió internacional és la campanya de suport a Palestina: “Fi al comerç d’armes amb Israel”. Que denuncia un dels factors claus en aquest conflicte.
Aquest conflicte genera onades de racisme que es tradueixen en discriminació per qüestions religioses i culturals. És per això que no hem de cedir en la lluita per la Pau i en el rebuig cap a qualsevol forma de violència. I en el camp de l’educació i tenim molt a dir: és important que des d’Escoltes Catalans sapiguem identificar les discriminacions, i acompanyem a joves i infants per tal que en siguin conscients i esdevinguin responsables de les seves actituds, i d’aquesta manera podrem tenir una acció transformadora que vetlli perquè es respectin els drets humans.
Considerem important lluitar des de l’educació en el lleure per la justícia global i els drets humans. Amb l’ajuda del Tambali: Pim, pam, pau!, podem conèixer i treballar conceptes relacionats amb la pau i la no-violència, a partir de diferents recursos proposats i, entendre l’origen, la continuïtat i les possibles resolucions dels conflictes bèl·lics actuals.
Amb aquesta finalitat, us deixem un recull de dinàmiques perquè pugueu treballar aquesta temàtica amb les diferents unitats!
Activitat per a Pioners i Clan
I, per acabar, afegim un Annex on podeu trobar més recursos per treballar el conflicte israelià-palestí, tenir més informació sobre els conflictes bèl·lics, campanyes, etc.