Per què ens feu debatre sobre si podem fumar al cau, si preteneu que decidim allò que vosaltres voleu? En realitat, no ens deixeu decidir!
Què, caps… us sona? En relació a la gestió de drogues amb la unitat, acostuma a sorgir el conflicte de la participació de les pioneres en la presa de decisions. És real, aquesta participació? El nostre objectiu com a caps ha de ser vetllar per l’autogestió de la unitat a través d’una participació plena i profunda. Però primer hauríem de donar-li dues voltes al concepte de participació i posar-nos d’acord com a equip de caps, ja que és un tema complex, ja sigui amb pioners com amb altres unitats o amb consell.
Els grups poden participar en diferents moments i seguint diversos nivells d’aprofundiment. No hi ha un nivell de participació millor o pitjor que un altre, ni una participació més adequada per cada unitat. El que és important és que l’equip de caps reflexioni sobre com és el seu grup, on vol arribar i, en funció d’això, com serà la participació que facilitarà. Si ens centrem en el nivell de profunditat de la participació, podem trobar-nos amb:
– la participació simple, en què les joves realitzen una activitat preparada per les caps;
– la participació consultiva, en què les caps han demanat a la unitat què vol fer i llavors planifiquen una activitat que realitzaran les joves;
– la participació projectiva, en què les caps proposen a les joves que planifiquin i realitzin una activitat per elles mateixes; i
– la metaparticipació, que es dóna quan la mateixa unitat reclama la participació, planificant i executant una acció per ella mateixa.
Si bé és obvi que hauríem de tendir a les dues últimes versions de la participació, cal tenir en compte que es pot participar a diferents nivells en diverses situacions durant el trimestre o curs. A més, dins un mateix petit projecte, la unitat pot participar o no segons l’etapa educativa: el debat o descoberta previs, l’elaboració de propostes, l’elecció de què farem, la planificació, l’execució, la valoració o la celebració/difusió. Per exemple, una unitat podria participar només en la planificació i execució, o bé a partir de l’elecció, o bé en tots els moments.
Però, per molt que les caps analitzem el nostre grup i tinguem clar quin tipus de participació creiem positiva per la unitat i en quins moments participaran, això no és garantia que la unitat tingui una participació real. El grup de joves ha de voler, poder i saber participar. Si la unitat no vol participar, molt probablement allò que plantegem acabarà fracassant, per això és vital partir dels interessos del grup i del que els motiva. En segon lloc, han de poder-ho fer, i aquí és on entra el conflicte que presentàvem al principi. Hem de ser conscients que, si deixem que la unitat prengui una decisió, ha de ser capaç de fer-ho, i les caps hem d’acceptar que potser la decisió que prenguin sigui diferent d’allò que ens havíem pensat, esperat o desitjaríem. Ens podem trobar, però, que hi ha aspectes o temes que no poden decidir lliurement perquè entrarien en contradicció amb els valors de la nostra unitat o agrupament, per exemple. Llavors, o no els donem un espai de participació i decisió que no existeix, o bé deixem ben clar des del principi on són els límits i argumentem-los. Finalment, la unitat ha de poder participar, en el sentit que ha de formar-se per ser capaç de decidir en grup, per exemple, treballant els rols dins la unitat, l’assertivitat, estratègies per moderar debats, etcètera.
Així doncs, les caps hem d’adoptar un rol adequat envers les joves perquè la unitat vulgui, pugui i sàpiga participar. Hem d’observar què els interessa i motivar-les a participar, crear un entorn on la unitat estigui còmoda i amb ganes de dir la seva. A més, hem de procurar tenir una relació de confiança cap a la unitat i tenir bons espais de comunicació, però també mantenir un paper que ens permeti dir que hi ha decisions que tenen condicions a contemplar més enllà dels desitjos de la unitat. Cal ser conscients que, en general, les joves no tenen espais de participació real i de decisió, i que en la majoria d’àmbits es relacionen amb persones amb un rol per sobre d’elles que els diu què han de fer, quan i com (familiars, professorat…). Per tant, és possible que no tinguin prou eines per saber participar (així que n’hem de proporcionar!), o fins i tot que no tinguin en ment que poden fer-ho i que s’espera que ho facin. Una bona manera de generar aquesta consciència seria treballar la participació de forma progressiva a mesura que van pujant d’unitat, així que és fonamental que hi hagi una coherència com a agrupament i en el rol de les caps.
Finalment, no està de més fer una mica d’autocrítica i reconèixer que les pròpies caps tampoc sabem participar a la perfecció en els nostres espais, i que un treball personal sobre com participem nosaltres ens ajudarà a prendre un bon rol per fer participar altres persones. Ens queda un llarg camí per recórrer que es fa de mica en mica! Si teniu ganes de pensar sobre el vostre rol i com animar les unitats a ser les protagonistes del cau, aneu preparant-vos per aquesta TROFO 2016!
Per saber-ne més…
Aquests llibres són alguns dels que podem trobar en relació al tema de la participació del grup. Es troben en moltes de les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, tan a la ciutat com a tota la província. A part del seu contingut, fan referència a molta altra bibliografia que també ens pot ajudar a aprofundir sobre el tema.
– Guía para realizar asambleas / Fernando Cembranos, Marta Pascual y la Comisión de Educación Ecológica y Participación [de] Ecologistas en Acción; Libros en acción, Madrid, 2003.
– Volem, podem, sabem: Participem!; Sandra Villa Serradell (coord.); Esplais Catalans, Esplac, Barcelona, 2009.
– Manual del monitor de tiempo libre; Victor J. Ventosa (Coord.);Editorial CCS, Madrid, 2006 (vuitena edició). Capítols 9 i 11.