Sovint fem servir el concepte “participació real dels infants” però, què vol dir participació? Realment estem treballant allò del que tant en parlem?
És necessari entendre que la participació no és senzilla de treballar, que no es donarà per art de màgia i que ens trobarem amb un gran nombre de dificultats. Dins la nostra unitat tindrem infants que no voldran participar en les activitats, n’hi haurà que no els interessi i no sempre es podrà realitzar l’activitat, així com alguns dels que hi participen poden acabar dient allò que els caps volen sentir. Cal remarcar també que no els podem obligar a participar, de la mateixa manera que no els podem obligar a jugar. La participació ha de ser voluntària i espontània, ha de sortir d’elles mateixes.
Ens hem fixat en el grup d’infants però, què passa amb l’equip de caps? Estem disposades a que ens qüestionin aspectes “sagrats” de les nostres pràctiques com a caps? Som capaces d’escoltar els infants i que les seves paraules tinguin una incidència real?
No és una tasca fàcil. Si realment volem que els infants participin i que se sentin escoltats de veritat, hem d’estar obertes a que ens critiquin, qüestionin i trenquin esquemes. Els infants han de veure que els caps tenen l’actitud d’escoltar, és així com realment podran participar. La participació no és cosa d’uns o altres (infants i caps) sinó que és una tasca conjunta.
La utilització o incidència de les seves paraules, determinarà si estem aconseguint que els infants participin d’una manera real.
L’espai esdevé un element clau dins d’aquesta tasca. Quan fem activitats on cal parlar davant un nombre considerable de gent, estem creant una situació que ens pot cohibir o incomodar. Hem de crear un espai de confiança on els infants se sentin segurs per a poder expressar allò que senten. Hem de tenir en compte que poden exterioritzar sentiments profunds que no sempre seran agradables. Si els infants no estan segurs de que els escoltarem, no expressaran el que senten i no hi haurà una comunicació adequada.
Una forma de trencar barreres és posant-se al nivell de l’infant de manera que quan expressi alguna experiència, el cap l’escolti o, fins i tot, pugui explicar-ne alguna de seva. El llenguatge clar i els missatges curts són estratègies que facilitaran la comunicació.
Ens costarà molt fer activitats per a treballar la participació dels infants de manera expressa. La participació no és un objectiu en si, sinó un mitjà per a que els infants ens puguin mostrar el seus coneixements i experiències. La clau la trobem en fer activitats on es parteixi de l’expertesa dels infants, en un espai sense pressions. Hem d’acompanyar els infants per a que parlin i s’expressin.
Finalment, les caps hem d’entendre que la participació dels infants pot sorgir més d’una reflexió/necessitat nostra on, justament, no hem fet partícips als infants. Per això, cal preguntar si les nostres infants volen ser participants? En què volen participar? Tenen els espais adequats i necessaris?
Hem d’arribar a un punt en el qual les decisions que prenguem els caps, estiguin consensuades amb els infants. Us proposem un recurs per reconsiderar la participació des del punt de vista dels infants.