[El grup de treball que va preparar la TROFO 2017 ha preparat aquest article que inclou un recurs]
Què és la vida espiritual? Conèixe’s a un mateix. (…) Quan ens adonem que no tenim ego, (…) que no som res més que el resultat de la influència del nostre entorn, que en tot això no hi ha lloc per a un jo, que la nostra vida és sense una substància permanent, llavors estem oberts a les dimensions del cosmos, en podem rebre l’energia i podem crear.
Taisen Deshimaru
L’escoltisme, com bé sabem tots té com a objectiu el desenvolupament integral de la persona, acompanyant aquesta en el seu recorregut personal, tenint en compte totes les dimensions d’aquesta i per tant la dimensió espiritual també.
A la TROFO 2017, a Torredembarra, totes plegades vam experimentar (no hi ha res com l’aprendre fent!) i teoritzar sobre l’espiritualitat. És possible que el debat sobre què és l’espiritualitat no acabés de ser prou concloent per ningú, és possible que més d’una pensés: Si no puc definir-la, com puc treballar-la? Però deixant de banda els límits d’intentar tancar el concepte, segur que la majoria va emportar-se un munt d’idees que l’integren i, sobretot, que la relacionen amb el cau.
La definició de què és de forma concreta no va aparèixer màgicament a les nostres vides. I és que un aspecte que fa de l’espiritualitat un univers confús és la seva transversalitat amb tot el que ja coneixem, i això ens indica que no és quelcom a part del mètode, extern i estrany, sinó que en forma part intrínseca d’aquest, és pròpia del mètode escolta. Per tant, és important que tinguem clar que no necessitem generar espais específics on es desenvolupi l’espiritualitat de forma explícita i única, sinó que consisteix a aprofitar la nostra manera de fer, per tal que les experiències contribueixin al creixement espiritual.
Per això us plantegem d’oblidar-vos de perseguir-la directament per utilitzar-la com a eina que doti de transcendència les vostres dinàmiques i activitats . Podríem dir, a grans trets, que per a que es dugui a terme un procés de creixement personal necessitem dos elements:
- Viure de forma plena els moments que el propi mètode ens porta a viure generant una implicació personal i física: petits moments del dia, el treball en petit grup, el servei, l’aprenent fent…
- Reflexionar i fer-se preguntes sobre el viscut i sentit: crear l’espai, fer les preguntes bones, donar valor, i ajudar a entendre les emocions o sensacions que s’han viscut.
El recurs que proposem consta dels següents passos a tenir en compte durant la nostra acció educativa:
- Quins objectius us plantegeu per a la vostra unitat (inclòs el consell)? No han d’estar relacionats amb l’espiritualitat, agafeu els que ja teníeu!
- En l’annex adjuntem una llista d’ítems (podeu complementar-la) que creiem que poden afegir un valor espiritual a les vostres dinàmiques i activitats. Trieu els que cregueu que s’adequaran millor als objectius i a la unitat en particular.
- Per elaborar la dinàmica us proposem que des del principi tingueu en compte com es relacionen aquests tres eixos:
- Persona. L’individu té espai per observar-se a si mateix?
- Col·lectiu. Com s’interelaciona (si ho fa) durant la dinàmica? Es motiva que les reflexions dels individus es centrin en el col·lectiu, més enllà del jo (ego)?
- Entorn. En quin tipus d’entorn estem i com pot afectar la dinàmica? Es propicia que les reflexions dels individus es centrin en l’entorn, més enllà del jo i del col·lectiu?
Doneu-li un caire espiritual als objectius i a les dinàmiques que us plantegeu! Amb aquest recurs i seguint els passos establerts podreu exprimir la idea principal i dotar-la de qualitat espiritual per seguir-nos construint i deconstruint, deconstruint i construint.
Recomanacions:
- Estar atent a la pròpia respiració i com ens condiciona l’estat d’ànim.
- Consciència corporal (sentir cada part del teu cos: pesa, fa mal, està garratibada, tensa, freda, calenta,…)
- Consciència de com ens afecten anímicament les condicions materials (sol, gana, set, vent, fred, estar malalt, cicle menstrual,…)
- Autocontrol, consciència d’un mateix quan experimentem situacions límit.
- Ser conscients que el nostre estat d’ànim és efímer.
- Observar com ens sentim aquí i ara. D’on surt l’emoció que sento?
- Tasques manuals: concentració en allò que fas i res més. Sense haver de comunicar-se.
- Atenció al cos dels altres.
- Pensar en com l’altra està vivint la interacció amb nosaltres.
- Observar la comunicació no verbal d’una persona.
- Prendre consciència de com els nostres actes més petits afecten la gent que ens envolta (to de veu, mirada, gestos, espai que deixem als altres per expressar-se, silencis,…)
- Escoltar la natura.
- Observar tots els sentits.
- Sentir la immensitat del món/univers.
- Reflexionar sobre si els nostres actes són necessaris o ens en podem desprendre.
- Educar a través de l’exemple en lloc del discurs.
- Acceptar i permetre’s l’error.
- Renunciar als interessos propis, realitzar accions desinteressades.
- Aturar-nos a observar el nostre ritme de vida, la nostra rutina del dia a dia.