En aquest article us proposem qüestionar-nos els temps lliures. Observar com ens relacionem amb els infants durant aquestes estones, entendre com s’organitzen, saber com viuen el temps lliure infants i joves, què necessiten, etc.
Cal plantejar-nos què passa en els espais que no programem ni dinamitzem, és el moment d’analitzar-los, de conèixer-los i si cal, canviar-los; és el moment de tenir en compte la tasca educativa que podem dur a terme també en aquests espais.
Les estones lliures són espais freqüents en la nostra tasca educativa, moments on les infants i joves s’autorganitzen per crear espais on divertir-se. Ens hem qüestionat, però, com pot influir en un infant no tenir mai companyia en les hores lliures? Tots els infants poden jugar sempre a allò que volen en els espais on haurien? Cal dinamitzar aquests moments? Hauríem de crear racons per resoldre diferents interessos? Quins materials facilitem? Com organitzem l’espai? Garantim que totes puguin trobar un espai per sentir-se còmodes?
Potser és moment per replantejar-nos quin ha de ser el rol de les caps en aquests instants, d’adaptar-nos a la realitat de la nostra unitat i definir com podem millorar les hores lliures. Proposem fer-ho analitzant com són els espais de dutxa, grups de servei i àpats, tres espais lliures que cal plantejar què passa i com gestionar-ho:
Espais de dutxa
Els espais de dutxa són molt importants i cal donar-los-hi especial èmfasi ja que són moments molt sensibles per la majoria de persones. Malauradament una gran part d’infants, joves i caps no ens hi sentim còmodes ja que les pressions que rebem des de l’entorn i la societat tenen una gran influència en la autoconcepció de la seva (nostra) imatge. És per això que cal preguntar-nos si realment s’ha fet un treball previ amb tota la unitat per poder-nos sentir còmodes i mostrar-nos davant la resta? Hem parlat dels complexes existents? Hem valorat la bellesa de tots els cossos? Hem tingut en compte la realitat de cadascuna dels nostres infants o joves? Coneixem com se senten quan arriba aquest moment? Les caps hem reflexionat i decidit quina és la millor manera de gestionar aquest espai o fem com s’ha fet sempre en el nostre agrupament? Tenim en compte com afecta la pressió estètica en les nostres joves o infants? Les caps ho tenim realment treballat o ens estem forçant a voler reproduir la normalitat en que ens agradaria viure?
Per tots aquests motius és essencial la feina que podem dur a terme des del cau i la repercussió que això tindrà en la millora de l’autoestima, l’acceptació dels nostres cossos i el respecte cap a les companyes, entre d’altres.
Grups de servei i tasques
Els grups de servei i les tasques que duen a terme són espais molt útils per dotar d’autonomia, responsabilitat i consciència de l’esforç individual pel benefici grupal. Però com fem aquests grups? Els fan els infants i joves? Els fem les caps? Tenim en compte les eines personals de cada infant o jove? O només separem criatures per grups d’afinitats? Vetllem pel rol que adoptarà cada infant en aquest grup? Tenim en compte que puguin destacar en alguna de les seves habilitats? Som les caps qui organitzem els grups? Dirigim les tasques o els dotem d’eines perquè s’autogestionin? Defineixen elles quines i com seran les tasques a fer? Com decidim la gestió dels serveis?
Cal parar atenció en com organitzem aquests moments. Si volem treballar els valors abans esmentats, després d’una reflexió sobre aquests espais, podem trobar una forma d’enfocar-los que tingui una repercussió més educativa i profunda que la manera tradicional com ho hem fet sempre al nostre agrupament.
Espai d’àpats
Les menjades són moments on podem aprofitar per treballar molts aspectes i per compartir idees. Per fer això, hem de tenir en compte com omplim aquest espai pedagògicament, parlem d’on provenen els aliments? El servei de cuina explica com l’ha elaborat? Reflexionem sobre si hem tingut en compte la proximitat al comprar-los, si són de temporada, quant plàstic han fet servir per envasar-lo, etc? Sabem com es relacionen les membres del nostre grup amb el menjar? Tenim en compte si algun infant o jove pateix algun tipus de trastorn de conducta alimentària?
Està a les nostres mans realitzar canvis que puguin millorar la tasca que fem, i ara ens toca centrar la mirada en les estones lliures per garantir espais més òptims, fent-nos a totes partícips dels espais, sense oblidar en cap d’ells quina és la nostra tasca i la importància de cada una de les nostres accions.
A continuació us proposem un recurs per reflexionar sobre els espais lliures que tenim en el si d’uns campaments i poder trobar eines per dotar-los de contingut pedagògic.
