L’educació ambiental és una disciplina transversal tant pels continguts com pels àmbits on es treballa. Parteix de la complexitat que caracteritza la realitat que ens envolta, així com de la complexitat dels coneixements amb els quals construïm les nostres representacions del món. En aquestes representacions s’engloben molts punts de vista, i per tant, moltes realitats i incerteses. Per això hem d’orientar l’educació ambiental a l’acció, fent que la participació dels infants i joves sigui un dels factors claus. Participar vol dir prendre partit, compartir responsabilitats i implicar-se, en la descoberta i transformació de l’entorn. Tenint en compte que el més important de l’acció, no serà el resultat, sinó el seu valor educatiu.
Una de les branques de l’educació ambiental amb les que s’està treballant més últimament és la que fa referència al sistema alimentari. Però, per què? Per què cal treballar el sistema alimentari al cau?
Alimentar-nos és una acció imprescindible per la supervivència humana, no podem viure sense alimentar-nos. Els problemes relacionats amb la fam sempre ens han esquitxat d’una manera o altre, però sovint ens sonen llunyans, d’uns mons que no estan a prop de casa. Hem convertit aquesta acció en un acte quotidià, una rutina, un plaer, un acte cultural. I és que alimentar-nos pot ser tot i això, però és molt més. I amaga moltes més realitats, que encara que a vegades fem veure que no ens n’adonem, estan més a prop del que ens pensem. Inclús pot ser que estiguin sota la nostra pròpia teulada, o fins i tot sota la nostra pell.
El sistema alimentari és un sistema transversal, tot i que només en veiem la part més superficial: anem al supermercat, comprem un producte i el consumim. No obstant el sistema alimentari engloba molts altres aspectes, i hem de ser conscients que el capitalisme s’ha apropiat del sistema de producció alimentari i amb ell han vingut els monocultius, els pesticides, la deforestació i l’arribada de productes molt gustosos, però poc saludables.
L’agricultura intensiva practicada des de les últimes dècades només arriba a produir una cinquena part dels aliments que es consumeixen al planeta, mentre que gasta la meitat de recursos i tres quartes parts de la superfície terrestre destinada als cultius. Mentrestant, l’agricultura familiar, l’agricultura tradicional, l’agricultura del “fes-t’ho tu mateix”, en definitiva, l’agricultura en la que està basada la sobirania alimentària és la que produeix la major part de productes agrícoles i de forma més sostenible.
Així doncs, no podem obviar en la nostra tasca educativa un àmbit que impregna tant el nostre dia a dia. No només per conèixer la realitat que amaga, sinó perquè en som actors principals i està a les nostres mans canviar el guió de la pel·lícula. Però com podem fer-ho? Quines dimensions del sistema alimentari podem treballar des dels agrupaments i quines accions podem assumir?
Per a treballar el sistema alimentari podem agafar com a referent l’agroecologia. Aquesta engloba moltes dimensions: l’ecològica, tecnològica, socioeconòmica, política, cultural i de gènere. Cada una ens obre un ventall de temes que poden resultar interessants per treballar des del cau. Alhora que les accions que podem prendre les podem focalitzar en les diferents fases del sistema alimentari: la producció, la transformació i el consum.
Recull d’idees de temes que es poden treballar a través del sistema alimentari:
Llistat de proveïdors de productes de proximitat. Per a més informació: quemengem.escoltes.org.