Aquest escrit pretén ser un retorn de la Taula Rodona d’exclusió social organitzada per l’ESNEE, celebrada el passat 27 de novembre del 2017. Aquí teniu el resum del desenvolupament de la taula i un protocol d’actuació davant de la detecció d’abusos a infants o joves.
Què és l’exclusió social?
El terme exclusió social està directament relacionat amb la desocupació i amb la inestabilitat dels vincles socials. Aquesta exclusió és generada per la societat, les persones no neixen excloses, i el fet de ser una persona exclosa socialment respon a un procés de factors multidimensionals. L’exclusió social també es podria definir com la inaccessibilitat a la xarxa social que aporta benestar, com podrien ser amistats, participació en grups, etc.
L’exclusió social engloba altres matisos com economia, societat, cultura, polítiques socials… entre d’altres. Podem dir que és un fenomen de caràcter estructural que no només engloba aquesta definició inicial, sinó que també suma les situacions generades per l’existència de noves fractures socials. Això fa que l’exclusió es converteixi en un procés dinàmic que cada cop afecta a més persones, ja que tenim una societat canviant, és coherent pensar que els criteris de desigualtats també varien incorporant nous paràmetres i modificant-ne d’altres.
Paral·lelament a les desigualtats socials, adquireix rellevància el risc d’aïllament, un dels conceptes que més por ens hauria de fer, doncs tots ens podem sentir aïllats, ja sigui socialment o individualment. Això ens pot portar a un estat d’exclusió social no visible fent molt difícil el procés de reconnexió amb la societat, ja que fins i tot podem no ser conscients del nostre aïllament. Per exemple, un infant de classe alta que no surt de casa, tot i tenir molts diners, també està en risc d’exclusió social.
Cal saber que el més important respecte l’exclusió social són les emocions i els sentiments de cada persona; una persona pot tenir indicadors de risc (socials, econòmics, polítics, etc.) però no sentir-se exclosa. Et sents exclòs quan creus que no formes part de la majoria del teu entorn. Cal afegir que pots estar exclòs en un determinat entorn i inclòs en un altre.
Arribats a aquest punt, podríem concloure que l’exclusió social esdevé un concepte que hem creat per definir i englobar un conjunt de situacions fruit d’un procés dinàmic. En aquest intervenen factors de desavantatge material o de vulnerabilitat, situacions d’impossibilitat o de dificultat intensa d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal i/o d’inserció que es produeixen en l’entorn social on vivim.
Llavors, què podem fer des del nostre agrupament? I des del nostre dia a dia?
En primer lloc, agafar aire, fer una respiració profunda i encarar aquest repte amb una mirada flexible i amable amb una mateixa, amb l’objectiu de no imposar un prejudici i tenir en compte totes les dimensions o àmbits de la persona.
En segon lloc, entendre que un procés tan complex comporta una gran xarxa d’estructures i persones que treballen per tal de generar un procés de reconnexió i dins d’això, nosaltres o el nostre agrupament som una peça més en tot l’engranatge que ha de treballar cooperativament per a un marc més inclusiu.
És a dir, hem de generar espais de confiança on infants i joves puguin parlar lliurement i sentir-se segurs, respectar el ritme vital dels nostres joves i no prendre actituds paternalistes. Fer xarxa amb les agents propers a l’infant: família, escola, psicòleg, serveis socials…
Davant d’una negativa de la família hem de saber que el seu desig prima, no hem d’entreficar-nos en cas que es neguin a participar. Només podem passar aquesta delicada línia en cas d’un maltractement presenciat, i llavors tenim l’obligació d’intervenir i d’iniciar el contacte amb els experts corresponents. És important també que, abans d’establir aquest contacte, s’informi al familiar que s’ha presenciat aquesta conducta i que procedirem a actuar.