Emmarcat amb la revisió del Mètode General d’EC vam fer una taula rodona per encetar un debat encara poc aprofundit a la nostra associació. Què fem als nostres espais i activitats amb la virtualitat? Té sentit incorporar-la a la nostra aposta pedagògica? En cas que no, com hi convivim?…
Quan parlem d’espais d’aprenentatge dins de l’escoltisme, en trobem dos: l’espai natural i l’espai urbà, ja que són els que ens aporten més pedagògicament i els que són afins al moviment escolta. L’escoltisme, però, és també una pedagogia de transformació ciutadana i, per aquest motiu, no pot ignorar el que passa al seu voltant. De fet, és just el contrari. Una bona escolta ha de ser conscient del seu entorn i ha de tenir la voluntat de transformar-lo a partir dels valors escoltes.
L’espai virtual té molts beneficis, però també té molts paranys i coses que s’han de tenir en compte. En l’obtenció de la informació, hi ha molta desinformació, dades poc actualitzades i molta informació manipulada. És important fer sempre ús de l’esperit crític i saber discernir sobre el que és cert i el que no. Per altra banda, les xarxes socials mostren un estil de vida molt desarrelat de la realitat, amb cànons de bellesa impossibles que generen moltes pressions a les persones usuàries de les xarxes. Les publicacions de les persones influencers mostren un dia a dia molt romantitzat i poc real. Rebre tota aquesta informació constantment provoca moltes inseguretats que s’han de saber detectar i treballar.
Cal, per aquests motius, que l’espai del cau serveixi per treballar tot el que veiem, com ens fa sentir i què hi podem fer per combatre-ho, apostant sempre perquè es faci un ús segur, conscient, crític i sa de l’espai virtual.
L’objectiu d’aquesta finestra del cau és analitzar de quina manera ens relacionem amb l’espai virtual, quines coses positives i negatives suposa i com conviure en aquesta virtualitat des dels valors i el model escolta.