Sabeu aprofitar la muntanya? Naturalment!

Des de l’Equip de Muntanya us presentem una temàtica que ens ha semblat interessant exposar-vos, de tal manera que als consells o a les unitats us hi trenqueu una mica el cap, si voleu.

Com esprémer les excursions pedagògicament?! (Aplaudiments!)

Intentarem fer-ho amè, de tel menere què ne segue averret. D’acord, perdoneu, no farem bromes que sinó no acabarem mai. I, volem acabar no? No estarem escrivint nosaltres, ni vosaltres llegint eternament, oi?

Vinga som-hi. Aquest articulet, és un acompanyant d’un recurs que hem generat, una magnífica presentació, feta amb un programa que no cal prezisar… Així que us proposem que llegiu l’article amb el recurs obert, paral·lelament. (Feu allò de dividir pantalla o el que sigui que fan les expertes en informàtica, o si no ho feu manualment tal com ho hem fet nosaltres per escriure aquest text).

Visualitza el recurs:

El títol és si més no agosarat. Com si realment tinguéssim solucions. Doncs la veritat… és que no us donarem la resposta a tots els mals… però, esperem, remoure consciències. Sí, sabem el què penseu… Trofo2016 style. Doncs, sí una mica. Però va, som-hi que amb sort capturarem alguna solució que se’ns ha colat.

1) Preparació. Si voleu marxar amb les col·legues i no preparar l’excursió allà vosaltres. Però, ep! Estem al cau i tenim responsabilitats. Com per exemple, un grup de follets esbojarrats, disposats a saltar pel primer barranc que trobem. Però aquest punt, no és per reflexionar sobre la importància de preparar les sortides. Si no per a què reflexioneu sobre qui prepara què? Quin paper té la unitat i quin paper tenim les caps. Preparem les excursions l’equip de caps i la unitat simplement és consumidora? Decideixen alguna cosa? Participen d’algun procés de preparació? No ens atabalem: segmentem el que suposa preparar una excursió i mirem quina part pot preparar la unitat, amb ajuda de les caps. Com aprofitem el cau anterior a la sortida? Ens passem el curs sense fer muntanya i de sobte fem una ruta transalpina a l’estiu? Com bé diu, la prezintació: Com més seva sigui, més la gaudiran! Per tant, atrevim-nos a preparar-les conjuntament. De la preparació també se n’aprèn i molt!

2) Motxilla. La petita part de la nostra casa que duem a sobre. Amb les unitats petites fem les motxilles conjuntament? I… anem recordant com fer-la? Les revisem si vénen fetes de casa? Recordem a les famílies d’unitats chikis que són elles qui han de fer la motxilla? Anem qüestionant si les coses que porten les necessitarem? Una cantimplora? Crema solar? Un portàtil? Està clar que les dues primeres que hem esmentat, són totalment innecessàries. Hem provat de fer motxilles conjuntament entre unitats, de tal manera que s’ajudin? Ah! I recordeu, la llanterna, la capelina i la cantimplora sempre a mà, encara que sigui excursió d’un dia!

3) Menjar. L’energia necessària per a gaudir amb plenes condicions. Fem “Tupers” i entrepans? Cadascú porta menjar per a si mateixa? Hem pensat de fer àpats comuns? És viable menjar tota la unitat el mateix i que cadascú porti un ingredient cuinat? A l’hora de cuinar, com ens organitzem? Hem provat de fer grups petits amb fogonet? Quins avantatges i inconvenients pot tenir aquest fet? Plantegem-nos la vessant pedagògica de cada moment, de cada situació i traiem-ne suc! Sabíeu que els noodles també es poden menjar crus?

4) Orientació.

Cap 1= A  // Cap 2=B (Cal llegir teatralitzant)

A- D’acord, crec ja ho tenim tot, oi?

B- Escolta… Agafem, aquestes coses innecessàries d’aquí?

A- Mmmmm…. Sí, vinga va, que tinc espai a la motxilla.

B- Ah! Per cert, el mapa?

A- El mapa…? Et refereixes a… la representació gràfica plana de la superfície de la Terra, o d’una porció d’aquesta, segons una escala i una projecció donades, que ens permet saber en tot moment, on som, on anem i d’on venim?

B- Sí, exactament.

A- Tenim Google maps!

B- Oh…cert! Beneït segle XXI!

(Final de la teatralització)

B-À-S-I-C. On anem a parar!? Bé… això sense mapa realment no ho sabem. Fora bromes. L’Equip de Muntanya no volem veure ni un agrupament més fent ruta o excursió amb el Google maps. Si us plau. Va, que la família del Guillem fabriquen els Alpina i no venen res. Com gestionem l’orientació? Qui guia? Qui coneix la ruta? Qui sap reconèixer els senyals? Qui serà la campiona mundial de trobar marques de GR?? Es pot erradicar el… Quan arribareeeeeem? Segurament, si coneixen l’excursió, podran respondre’s a si mateixes. Però… està clar que no deixaran de preguntar-ho. Hem pensat a fer fotocòpies del mapa i que infants o joves el tinguin en grupets? Potser d’aquesta manera les caps no ens perdríem tan sovint!

5) Ritmes. És molt important la gestió del grup al caminar. Segur que heu vist algun cop la típica foto d’una llopada (sí, un grup de llops, exactament) amb una explicació sobre la seva distribució. (Teatralització veu en off National Geographic)

“Los primeros tres lobos que aparecen en la fotografía son los viejos o enfermos, quienes dan el ritmo a toda la manada. Si fuera al revés, serían dejados atrás, perdiendo el contacto con la manada. En caso de una emboscada ellos serían sacrificados. Luego, siguen los cinco lobos más fuertes, en la línea del frente. En el centro está el resto de los miembros de la manada. Más allá de los cinco siguientes viene el último lobo, el más fuerte, que va solo. Él lo controla todo desde la parte trasera. La manada, en todo caso, se mueve según el ritmo de los lobos ancianos y ayudándose y cuidándose en todo momento los unos a los otros”.

Mmm… a veure, ben mirat l’exemple està bé… però tampoc tant. Molava més en la nostre memòria col·lectiva. Però en podem treure algunes coses, que no paral·lelismes exactes.

Com s’organitza el grup per caminar? Qui va a davant, qui va a darrere, qui està pel mig? És essencial entendre que quan caminem, ho fem en grup. Les persones ràpides, per tant, no poden anar sempre a davant perquè sinó el grup es fragmenta, i la sensació de distància de les persones de darrera és molt més gran. Cal ser conscient que cadascú té el seu ritme, però hem de mantenir la unitat sense fragmentar. Busquem la manera de respectar els ritmes de cadascú per tal que tothom pugui gaudir de la travessa sense que s’allargui infinitament la fila? En conseqüència, pensem bé les etapes, per tal d’evitar: Vinga, va raiers pugem el ritme que hem de ser a Campdevànol a les 19h! (raiers esbufegant, maleint l’equip de caps i venent la seva ànima al diable perquè els porti a la petita població ripollenca sense esforç). Ep! I, les pauses, com els privilegis. O per tothom o per ningú! (Òbviament hem de fer pauses, eh! Volem dir que l’opció “per ningú” no es contempla. Però la frase “a lo David Fernàndez ens ha quedat, bé eh?”)

Típica situació:

A-Prepareu-vos que quan arribin les últimes no parem. Estigueu llestes.

(Arriben les últimes…)

B- Aixequem-nos, va! Així no perden el ritme! Vinga, vinga!

Sí. Sabem el que esteu pensant, si hi ha una bona distribució, això no passa, perquè les pauses són conjuntes! Veiem que esteu atentes.

6) Gènere. Sí, també és el moment de treballar-ho. Sí, en tots els moments. Qui porta el mapa? Qui guia? Qui xerra davant del grup explicant la ruta? Qui fa de cap-escombra al final de tot? Qui té cura dels infants cansats? Qui porta la farmaciola? Caps homes* o dones*? *Demanem perdó per la binarietat exposada.

7) Aigua. (Us podem jurar que no hem fet coincidir expressament el número amb el tema). Què és racionar l’aigua? Quanta aigua portem? És suficient un litre per persona amb tota la suor que secretem? Bec de la meva o bec de la dels altres? Està col·locada a l’abast? Portem sistemes per potabilitzar?

8) Navalla. Com gestionem el risc? Eduquem en la gestió dels riscos des de la responsabilitat? La navalla: perillosa o ùtil?

9) Dormir. Si dormim poc, no podem esperar que la unitat rendeixi l’endemà. Com gestionem el descans? Programem l’espai de muntar, desmuntar tendes, veure si tenen desperfectes, reparar-les, etc.? Com dinamitzem aquests moments per tal que tothom participi activament? Què exigim a cada branca? Com fem o es fan els grups de tendes? Deixem lliure elecció? Marquem unes pautes?

10) Temps meteorològic. Intentem evitar:

Pare/Mare= PM // Cap de la unitat= C

Riiiing riiing (so d’un telèfon d’última generació)

PM -Escolta?! Que diu el Tomàs Molina que nevarà aquest cap de setmana, ja ho teniu previst?

C – Mmm.. d’això… psé!

Us recordem que en cotes altes (Pirineus Pepis) al matí pot fer un sol espatarrant i al vespre calamarsa! El temps és tan inestable com… alguna cosa molt inestable que us vingui al cap. De ben segur que, li cantareu “hay un amigo en mí” a la vostra capelina. Un mal temps, fa muntanya, fa grup i et fa sentir part de la natura, i com diu la presentació, et fa sentir part d’un tot mol més gran que tu. Però cal ser previsores i que no ens agafin desprevingudes. I, sobretot, a muntanya, davant el dubte val més fer cua enrere. Ja que el què hem passat ho coneixem i el que ve no tant (tot i que ho hauríem de conèixer igual perquè l’excursió o ruta la portem súper preparada amb antelació).

11) Esforç. Cal potenciar el sentit de l’esforç des de la base, cal posar-nos davant de reptes nous, perquè hàgim de trobar solucions per nosaltres mateixes. Només es pot potenciar realment l’autonomia si se’ns posa davant de situacions que desconeixem i que ens forcen a pensar i a espavilar-nos per si mateixes. Doncs això, ho podem treballar amb la unitat a la muntanya. Acompanyem durant l’esforç i celebrem-lo un cop dut a terme. Cal que treballem la muntanya progressivament de tal manera que puguem adaptar-nos a les capacitats de la unitat, i que aquestes capacitats, gràcies a l’esforç, s’estirin d’una manera viscuda i suada. (Banda Sonora)

12) Entorn Natural. Com apreciem la natura? Com la vivim? Quins vincles podem establir? Quines emocions sorgeixen durant una ruta o una excursió? Com ho treballem amb les unitats? Estimem la natura, estimem-nos!

13) Responsabilitat ambiental. Hem pensat a fer activitats de conscienciació? Portem bosses d’escombraries quan fem ruta o excursions? Dinamitzem recollides de brossa? Deixem el món millor de com l’hem trobat!

14) Valoració. Er kit de la qüestióng! Aquí es marca la diferència entre consumidor i participant, per tant, programem-les! (no allò de “buenu, mentre esperem el tren de tornada…”). Pensem maneres de valorar actives i reflexives, on tothom pugui dir la seva per tal de seguir creixent i construint entre totes. Repetim: FO-NA-MEN-TAL

I, conte comptat… ja s’ha acabat! Esperem que us hagi servit de quelcom aquest article i el recurs que us enllacem.

Mentre tingueu algun d’aquests debats a consell o a la unitat, ens sentirem satisfetes. I…Ep! Si voleu contactar amb l’Equip de Muntanya per qualsevol qüestió o dubte o comentari, feu-ho! ([email protected])

Recordeu, estem aquí per a vosaltres, per ajudar-vos en el que faci falta per tal d’apropar un xic més la muntanya a l’escoltisme… o era per apropar l’escoltisme a la muntanya…? Bé, ara no ho recordem.

Salut i natura!