Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “discapacitat” és un terme general que abasta les deficiències, les limitacions de l’activitat i les restriccions de la participació. Les deficiències són problemes que afecten una estructura o funció corporal; les limitacions de l’activitat són dificultats per a executar accions o tasques, i les restriccions de la participació són problemes per a participar en situacions vitals.
Per tant, la discapacitat és un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l’organisme humà i les característiques de la societat en la qual vivim.
A partir d’aquesta definició segur que a cadascuna se’ns desperta algun sentiment intern.
Totes les persones som diferents. De totes maneres, no entrar en el llindar neuronormatiu o tenir qualsevol diversitat funcional genera un pas enrere en les possibilitats que s’atorguen en societat. La societat està plena d’impediments, tant arquitectònics, com pel que fa a recursos.
Per exemple, l’educació no sempre ofereix recursos pedagògics i materials per acollir la diversitat real, les feines es plantegen amb exigències elevades i poca empatia cap a la treballadora, la societat es relaciona per mitjans poc adaptats en tots els contextos, i un llarg etcètera.
La pedagogia educativa, en concret, sol optar per generar quelcom específic per a algunes persones que, en aquest context, es pensa que no poden seguir la dinàmica, activitat o moment grupal. Així, es promou que la persona estigui completament fora de l’activitat natural de tot el grup, fent el que està “adequat” a les seves necessitats. Potser, plantejar dues activitats d’entrada, ja és perdre l’oportunitat de fer la mateixa dinàmica amb tota la gent. Però hi ha recursos i activitats que permeten que sigui possible deixar d’excloure a algunes persones del funcionament general, sigui pel motiu que sigui.
Però si tenim en compte la definició anterior i intentem filar més prim ens adonarem que el component social el definim tots els individus que vivim en convivència.
És per tot això que nosaltres defensem buscar sempre la forma de conviure entre totes en grup, acceptant que ningú s’hi relacionarà de la mateixa forma, compartint les experiències de forma unitària i conjunta.
Esperem que pugueu gaudir de les activitats cooperatives en aquest recull de jocs i activitats que donen idees i que obren la porta a la convivència entre persones, sigui quina sigui la nostra condició, dins d’un espai/moment pedagògic com el joc o dinàmiques. Aquest recull té en compte diferents tipus de mobilitats o sensorialitats.
Perquè l’objectiu en si no és realitzar una activitat sinó la vivència en dur-la a terme. L’objectiu no és arribar al cim sinó com ho fem, entre totes i actuant com a grup, aconseguim fer el camí per arribar (o no) al cim. Juntes, el treball col·laboratiu i cooperatiu. Unint capacitats i fent-nos més fortes en grup.
Recurs: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/files/1607602095_Guia%20’Juguem’%20(inclusiva).pdf