Què és la diversitat? Des de l’equip de suport de necessitats educatives especifiques (ESNEE) de l’àmbit pedagògic d’Escoltes Catalans, creiem que fa referència a la varietat d’éssers vius què hi ha a la Terra. Podem parlar de diversitat de gènere, diversitat cultural, diversitat sexual… però nosaltres ens centrem amb la diversitat funcional enfocada als diversos marcs referents a les diferencies físiques i intel·lectuals.
En primer lloc, hem de treballar per alliberar-nos dels prejudicis, molts cops per desconeixença, que tenim en aquesta temàtica sense oblidar que la naturalesa humana és diversa per se. Tanmateix, hem de ser conscients que els límits existeixen, però molts cops. el límit comença en la pròpia visió que té el o la cap del infant o jove. Més endavant ja ens plantejarem si hi ha altres límits (infrastructural, econòmic, logístic, recursos…). El més important és treballar per minimitzar els límits externs a l’infant o jove.
Què és ser normal? Qui és intel·ligent? Creiem que aquestes conceptes són els principals eixos que originen creences i idees discriminatòries. A continuació, volem plantejar aquests conceptes partint de les següents bases teòriques:
Com treballem el concepte de “normalitat”?
La normalitat creiem que s’ha d’explicar a partir del concepte de la Campana de Gauss, que es tracta d’una gràfica on es representa estadísticament lo més habitual. A partir d’aquí, encasellem el 60% de persones com a normals i la resta com a no normal, diferents o no comú. Això ens pot ajudar a definir el concepte de normalitat sense ser exclusius i sent conscient que partim d’una òptica numèrica i generalitzadora. Per exemple, la gran majoria de persones tenen internet al seu telèfon mòbil, però no tots. Això fa que els que no en tinguin (el 40%) estiguin als extrems de la campana i no es considerin normals.
Segons Howard Gardner totes les persones tenim vuit tipus d’intel·ligències que determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre… el món que ens envolta. Aquesta idea surt dels pensaments estàndards sobre una única intel·ligència: Verbal, musical, lògica-matemàtica, naturalista, intrapersonal, interpersonal, cinestèsica i espacial-visual.
Llavors ens preguntem, Quina intel·ligència està relacionada amb la discapacitat? Quina és la alta capacitat de cadascú?
Tothom té alguna discapacitat i alguna alta capacitat, és a dir tota persona té més desenvolupada un tipus d’intel·ligència i alguna altra per a treballar. Com a norma general, a les escoles es treballa i es valoren únicament les intel·ligències verbal (lectoescriptura) i la lògica-matemàtica fent que tots aquells alumnes que no destaquin en aquests àmbits puguin tenir fracàs escolar i totes les repercussions emocionals i connotacions socials que comporten. Tot i així, de ben segur que tenen desenvolupades altres tipus d’intel·ligències com la espacial-visual, la musical…
En quan a les persones amb algun diagnòstic es tendeix a prioritzar les seves dificultats i obviar totes les seves altres capacitats. Per exemple, en el cas d’un infant amb autisme pot tenir dificultats a nivell interpersonal o verbal però pot tenir molt més desenvolupada la capacitat visual o musical.
Ser diferents no és ser inferior. Tothom és diferent, però algunes persones tenen algunes característiques que els fa destacar més de la resta. Totes les persones tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats però això a la pràctica no és real. Creiem que per tal de generar una consciència solidària és important fer un treball personal per tal de trobar i destacar allò que ens fa ser iguals com a persones per poder unir-nos i no fer servir les diferències per distanciar-nos!