L’autisme

Una peça de trencaclosques no té cap valor si no l’ajuntem amb la resta de peces. Si la mirem de forma aïllada, en mancarà tota la informació que l’envolta, tot el seu conjunt; ens mancarà  la seva relació amb el context i la resta de peces que intervenen i permeten entendre la globalitat, el trencaclosques sencer. Dit en altres paraules; més del 90% de les persones amb diagnòstic d’autisme presenta una comorbiditat amb un altre trastorn mental i el 70% és amb el trastorn d’ansietat. Aquestes dades ens ajuden a entendre l’autisme d’una forma més holística, més global. Si entenem l’autisme només com autisme, se’ns farà molt difícil entendre realment el seu significat complet… Cal tenir present tot allò que interacciona amb la persona amb autisme; l’entorn familiar, l’escola, els recursos del país on visqui i inclús l’edat de la pròpia persona.

A nivell neurològic, el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) condueix a un nadó/infant a mostrar més interès en els objectes i no tant amb les persones i, per tant, durant la seva etapa de desenvolupament més important, s’està perdent moltíssims aprenentatges socials (interpretar cares, comunicar-se amb llenguatge no verbal…). Els aprenentatges que fa un infant en tan sols una hora són immensos. Imagineu la limitació d’aquests aprenentatges si només es fan amb els objectes. Qui aporta els aprenentatges socials d’una persona amb autisme?

Hi ha algunes persones que tenen dificultats sensorials, i això comporta una dificultat afegida en el seu dia a dia. La hipersensibilitat pot provocar molta dificultat per filtrar els estímuls. Un exemple que nosaltres podríem entendre és el soroll que fa un fluorescent fent pampallugues, molesta?  Imaginem, llavors, que una persona amb TEA ho viu així sempre. Aquest vídeo ens pot ajudar a entendre-ho: Cómo percibe el mundo una persona con Autismo

Hi ha tants tipus de TEA com persones amb TEA que existeixen:

  • Alguns parlen, d’altres no
  • Alguns no els hi agrada el contacte físic, d’altres els hi encanta
  • Alguns van a escoles d’educació especial i d’altres tenen doctorats universitaris

Com ja hem dit, costa molt poder entendre l’autisme si només mirem una peça del trencaclosques Per això és important poder-nos donar temps per observar i entendre, per donar l’espai que necessiten per expressar-se, respectar les seves conductes tot i que a vegades pensem que són estranyes.

Ara imagina’t que et despertes i ningú parla el teu idioma, no et pots comunicar i no entens el que et diu la gent. Et molesten els sorolls del teu voltant i et porten a un lloc desconegut sense saber què esperen de tu, sense saber què has de fer a cada moment… Et sents com una maleta que et porten a tot arreu. No entens el que et diuen i ningú t’entén, inclús algun cop et criden! La teva angoixa comença a pujar i pujar fins que finalment, explotes i t’aïlles completament de tot i et tanques sense voler que ningú et toqui ni et parli. L’angoixa és un foc que creix en el teu interior i cada vegada es fa més i més gran, fins que finalment apareix un fum molt negre que molesta molt a la gent.

Com podem ajudar?

No bufant el fum negre sinó intentar entendre quin és el foc que origina tot això. Entendre a la persona, connectar amb ella i a partir d’aquí, donar-li l’espai que necessita per aprendre a caminar, o la veu que li hem robat.

A continuació podem veure algunes de les ajudes que podem oferir i que acostumen a anar bé a les persones amb autisme:

  • Anticipar tot allò que passa. La informació dóna seguretat i sovint donem per suposat que ja saben tot el que passarà quan ningú els hi ha explicat. Per això, ajuda molt poder explicar en detall què passarà, amb qui i a on passarà. Per exemple, si fem una sessió d’una hora, explicar l’estructura “Primer parlarem d’aquest tema, després farem uns exercicis i per acabar farem un joc”.
  • La gestió del temps per a les persones amb autisme acostuma a ser una tasca molt difícil. Un comentari tan habitual com “Espera un moment” pot generar molta angoixa al no entendre quan dura exactament un moment. En canvi, si li mostrem visualment quan dura el moment, guanyarà més seguretat, com per exemple amb un rellotge de sorra o amb les agulles d’un rellotge analògic.
  • Les imatges. Són pensadors visuals. El llenguatge resulta molt abstracte i difícil de comprendre, en canvi les imatges ajuden a retenir la informació que reben. Mariano Grueiro, un adult amb autisme, parla sobre la seva vivència i el seu dia a dia, explicant que ell utilitza un “traductor intern” d’imatge a paraula i de paraula a imatge a cada interacció que fa amb la resta de persones. Explica com de feixuc resulta fer això durant tot el dia…
  • Ser literals. “Som-hi, posat les piles que marxem! […] Jo no tinc piles, com ho faig?” Algunes vegades pot generar angoixa quan parlem amb tanta abstracció, molt sovint sense adonar-nos fem ús de metàfores o frases fetes que resulten molt ambigües de cara a les persones amb autisme.
  • Donar facilitats per comunicar-se. Algunes de les persones amb TEA que mostren dificultats per parlar i necessiten ajuda amb algun Sistema Alternatius i Augmentatius de la Comunicació (SAAC). Per exemple, per preguntar què vol de berenar mostrant una imatge d’un iogurt o una fruita perquè pugui escollir la que prefereix. D’aquesta manera estem facilitant un canal comunicatiu que ajuda a que pugui donar una resposta i pugui viure de forma positiva la relació amb l’altre. 

Per a més informació podeu entrar en aquests enllaços:

Recurs: L’autismeBaixa