Arran de la taula rodona que abordava els Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) realitzada el passat 15 de desembre, des de l’Equip de Suport de Necessitats Educatives Específiques (ESNEE) hem pogut constatar que hi ha un fort tabú al voltant d’aquest tipus de trastorn. Aquests tabús sovint són fruit d’una manca d’informació que genera una certa por cap a aquests tipus de conducta.
Per poder entendre les persones que han viscut o viuen etapes de bulímia, d’anorèxia o d’afartament cal tenir en compte que tot allò que fa referència estrictament a l’alimentació no és el més determinant alhora d’abordar el trastorn. Així doncs, és fonamental abordar la necessitat psicològica que acompanya aquestes persones i el seu trastorn. El TCA és només una manifestació, conscient o inconscient, per expressar un malestar interior intentant comunicar una necessitat real d’ajuda. Habitualment, darrera de tota conducta nociva hi ha una necessitat psicològica: necessitat de ser escoltada, compresa, acompanyada… El problema que origina el TCA dependrà del desenvolupament vital i emocional de cada individu, ja siguin les relacions amb la família, relacions socials, experiències personals, autoestima, etc. Aferrar-se a un TCA és una via per evitar que no caigui l’estructura de la seva vida, quan realment fa temps que ja està caient. Al principi, per a la persona, és difícil ser conscient que viu un trastorn d’aquest tipus perquè la mentida i l’aïllament les envolten constantment. Tal i com ho expressa una persona que va viure un TCA: “Treus per la boca, tot allò que no pots treure amb paraules”.
Així doncs, l’alimentació pren un rol secundari en l’abordament d’aquest trastorn, ja que simplement actua com a símptoma que posa en risc la vida de la persona. Per poder apropar-se a aquestes persones el més important és intentar entendre-les. Cal mantenir una actitud constantment empàtica tot i que, no hem d’oblidar que existeix una conducta de risc i per tant hi ha certs aspectes que no podem deixar passar. Alhora, és primordial no perdre mai la confiança i la proximitat.
A nivell social és important ser conscient de les pressions mediàtiques que rebem diàriament al voltant de l’estètica i el culte al cos, idealitzant un prototip físic de les persones que se’ns filtra, inevitablement, en el nostre sistema de valors. En cert grau, totes les persones donem força importància al nostre aspectes físic i de la gent que ens envolta. Així, ens preguntem: perquè tenim complexes amb determinades parts del nostre cos? Com i perquè sorgeixen aquests complexes? Qui fa que ens plantegem que el nostre cos és o no ideal?
Abordar el TCA dins els agrupaments hauria d’estar enfocat cap a un treball de prevenció i no tant d’intervenció, deixant aquesta tasca a les professionals. No hem de tenir por a apropar-nos a persones que han viscut un TCA, però hem de tenir cura d’intentar no abordar directament l’alimentació com a problemàtica central del trastorn, ja que pot resultar invasiu i contraproduent. És difícil ajudar a una persona quan no vol rebre ajuda, però estar present al seu costat, mostrar interès pel seu estat d’ànim, procurant crear un entorn confortable i de confiança ajudarà que se senti més acompanyada i estimada. Com a educadors tenim molta incidència a l’hora d’oferir un espai de reflexió i seguretat a tot el grup i sobretot, qüestionar-nos moltes de les nostres creences socials i actuacions o comentaris davant dels infants i joves.
Per altra banda, hi ha alguns aspectes que ens poden ajudar a detectar els TCA al cau, com són l’aïllament, l’agressivitat i/o irritabilitat, la inseguretat personal, la dependència, la hiperactivitat… Procurant en tot moment acudir als recursos que disposem, com, per exemple, una bona coordinació amb la família, contactar amb l’ESNEE i amb entitats professionals com Institut de Trastorns Alimentaris (ITA).
Per tot això, és important parlar obertament i amb molta sensibilitat sobre els trastorns alimentaris, acostant-nos emocionalment a la persona que els pateix. Posant paraules al silenci que els envolta, ajudarem a pal·liar el seu rebuig social.
Tot i així, tractar els trastorns de conducta alimentària al cau és complicat ja que no disposem ni dels coneixements necessaris ni l’experiència suficient per fer una intervenció clínica al respecte. Des de l’ESNEE creiem que la nostra tasca com a caps hauria de ser preventiva, intentant oferir als nostres infants i joves un entorn de confiança i comoditat per permetre que es puguin sentir segurs com a individus i expressar les nostres emocions sense pressions. Per això hem preparat el següent recurs en el marc de l’educació emocional que us animem a treballar amb la vostra unitat!