En el marc del 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones volem reflexionar al voltant de quins tipus de violències són presents en la nostre societat, sobretot les que són per raó de gènere, sexe i orientació sexual.
Hi ha molts tipus de violències, ens trobem en un moment on el número de feminicidis (dones, lesbianes i transsexuals mortes a mans del patriarcat) és tan elevat que ens cal tallar aquest sistema opressor d’arrel. Per això cal començar identificant i treballant les violències més quotidianes, aquelles que reproduïm moltes de nosaltres de manera inconscient. Una paraula, actitud o comentari, també transmet i perpetua els estigmes i les desigualtats, fins i tot en el dia a dia dels nostres agrupaments.
Per contextualitzar i entendre com s’articula la violència masclista podem mirar l’iceberg de les violències que ens posa exemples concrets. Així, també podem veure com aquelles pràctiques masclistes més invisibilitzades són les més presents, que no menys importants, i les que nosaltres podem aturar, ja que són l’inici i la base de tot un sistema opressor i violent. Per això és vital que quan persones del nostre entorn s’enfaden davant de bromes sexistes o s’indignen per una publicitat que relega les dones a ser objectes sexuals, no ho visquem com a exageracions.
Malgrat la persistència d’aquests violències, també en el nostre entorn, podem dir que tothom creu en la igualtat de gènere. Ningú defensa la discriminació per raó de sexe o opció sexual, ni la violència exercida contra les dones a nivell sexual, econòmic, estètic… Vivim en una igualtat formal que sota un aparent discurs igualitari i transformador acaba sent tan sols una promesa d’alliberament que només acaba reproduint clixés i la proposta transformadora es queda a la superfície. Si creiem en l’educació com una eina de transformació activa i radical, cal crear i no aparentar. No n’hi ha prou amb un difús principi de coeducació, cal posicionar-se i revisar-se.
Cal construir, transformar, educar. Esforçar-se i prioritzar.
De vegades el patriarcat opera de manera transversal i involuntària, però és un instrument necessari a l’hora de mantenir un determinat ordre de valors estructuralment discriminatori; sobretot per a les dones i les persones que no s’identifiquen amb el model de sexualitat normatiu.
El treball de gènere no implica només la generació de continguts o recursos, és un canvi de mirada, un punt de no-retorn. Requereix l’anàlisi de tots els àmbits de la vida d’una persona condicionada per la societat. És un procés complex, però alhora senzill: n’hi ha prou amb una espurna reveladora per entendre la problemàtica. Cal assumir i combatre les contradiccions que ens produeix reconèixer-ho. Així doncs, educar sense aturar-nos a redefinir els nostres hàbits quotidians és seguir reproduint la desigualtat.
Però nosaltres podem tenir la clau. Com a educadores i educadors tenim l’oportunitat de revertir els efectes de la societat masclista actual, educant infants i joves en un sistema de valors diferents als imposats. En el nostre dia a dia, al cau, a les excursions o als campaments tenim l’oportunitat de no assignar a cada sexe un paper, uns valors unes aptituds i actituds. És al cau on tenim l’espai per crear un grup d’infants i joves on no existeixi la desigualtat per raó de sexe, gènere o orientació sexual. Tenim l’oportunitat de construir un nou món sense violències.
És per això que per iniciar aquesta feina us proposem que feu un autodiagnosi al Consell per veure en quin punt esteu i quines coses cal treballar en relació a la perspectiva de gènere. És ben senzill però de vital importància que es respongui sincerament. El recurs adjunt a aquest article és una guia per fer aquest treball. Recordeu que podeu contactar amb l’Equip de Gènere per qualsevol dubte o assessorament a genere@escoltes.org.
També us animem a participar de les diferents manifestacions, accions i trobades que es duguin a terme a les vostres ciutats i viles en motiu del 25 de novembre. Nosaltres com a Equip de Gènere participarem de la manifestació convocada per diversos col·lectius feministes de Barcelona a les 19:00 a la Font de Canaletes, per cridar ben fort totes juntes que ens volem vives!