Vivim en el món de la immediatesa i el mínim esforç. Tinc gana, només em cal obrir la nevera. No hi ha menjar a casa, en 5 minuts puc trobar menjar a un supermercat. Tinc set, obro l’aixeta i l’aigua rajarà fins que la torni a tancar. Necessito parlar amb algú, amb un whatsapp ja m’hi he pogut comunicar. Tenim les necessitats més bàsiques i materials sobrecobertes. Estem sobrealimentats, a l’hivern passarem calor tancats amb la calefacció i a l’estiu fred dins dels centres comercials, rebem inputs i informació de totes bandes, difícilment destriable, mentre ens fan avançar com ovelletes d’un ramat on no existeixen els verbs descansar, pensar i respirar. Semblem presos d’un benestar que ens sosté i ens cobreix els petits plaers immediats i fugaços, mentre ens allunyem cada vegada més del món real del que formem part, del que SOM.
El sistema en el que estem immersos i al qual pertanyem, ha sigut capaç de crear aquesta realitat dual; una realitat imaginada basada en els diners, en el poder abstracte, en les empreses, en les persones de primera i de segona, en els països rics i pobres,… en contraposició de la realitat real; els humans som animals i formem part de la naturalesa, encara que la nostra manera de viure ens tingui massa allunyats d’això, del que realment ens dóna la vida. Sembla que al tenir les necessitats cobertes oblidem que TOT, absolutament TOT el que tenim ens ho dona la Terra. Aquest cercle viciós amaga també les conseqüències d’aquest estil de vida. Perquè, encara que ens facin creure que no, encara que no vulguem veure-ho o acceptar-ho, el planeta del que formem part és finit i limitat. Creure que podrem viure gaire més basant-nos en el creixement econòmic infinit i el modus operandi “usar i tirar”, és realment una utopia.
El cau, en certa manera, ens apropa a aquesta realitat natural de la que formem part. Quan estem de campaments desitjaríem que el temps s’aturés en aquells 15 dies i poder viure eternament així. Totes i tots hem sentit la immensitat de la naturalesa quan hem pujat un cim, hem creuat un bosc de conte de fades o ens hem banyat a un mar o riu d’aigua cristal·lina. Hem sentit aquestes sensacions que ens aporta el complet contacte amb la natura, sensacions difícilment descriptibles amb paraules.
El paper de l’educació ambiental que desenvolupem com a referents per a tots els infants i joves que eduquem és essencial. I aquesta educació ambiental ha d’englobar tantes coses… tantes com les que constitueixen cada acte en el nostre dia a dia; cada decisió, cada acció de consum, cada obrir i tancar l’aixeta… Igual que també ha de procurar recuperar aquesta proximitat que ens fa formar part del nostre entorn; social i natural. La Terra ja existia abans que els humans hi habitéssim, només som una part més d’ella.
L’Equip Terra no ha nascut per dir-vos què és allò que HEU de fer perquè és el correcte. Sinó que volem ser les que us obrin aquelles portes que sempre se’ns han mostrat tancades, les portes que amaguen les realitats opaques que mantenen aquest sistema. Volem ser la mà que ens tregui la vena que ens han posat als ulls. La vena que ens fa còmplices de reproduir innocentment allò que està matant el planeta sense saber-ho. Volem ser una nova finestra per on mirar el món i que deixeu de SENTIR el que diuen que heu de fer, i passeu a SENTIR amb el cor què és el que voleu fer. Els canvis només són reals si surten de dins, volem ser l’espurna que encengui en vosaltres aquestes ganes de canvi.
Nosaltres comencem a treballar en cosetes, però si voleu el nostre suport per treballar qualsevol tema relacionat amb medi ambient, no dubteu a enviar-nos un mail a: equipterra@escoltes.org
Per si voleu començar a fer saliva i tenir una visió global del nostre impacte com a espècie, us deixem amb un documental que no deixa indiferent; tan pel contingut com per la qualitat de les imatges que mostra. Sempre és necessària una visió global de qui som, de què formem part i com impacta el nostre modus vivendi al planeta, per a poder després fer canvis a nivell local. Esperem que el gaudiu tant com nosaltres!
