S’acosta l’estiu, els campaments i, sobretot, s’acosta la muntanya i la natura!
Des de ben petits i petites ho entenem; El Cau, vaja, l’escoltisme, va estretament lligat a la muntanya. Des de Follets a Caps, al Cau fem excursions, rutes, raids i campaments al mig de la muntanya.
Però… Per què?
Segur que si ens hi parem a pensar un moment, trobarem moltíssimes respostes a aquesta pregunta. Apropar-nos al medi natural i a la muntanya ens dóna una quantitat immensa de vivències i dinàmiques, que fan que sigui una eina indispensable per al nostre creixement personal i col·lectiu, i que a més a més conflueix perfectament amb el mètode escolta.
Anar a la muntanya implica esforç, un esforç físic i mental per tal d’assolir tots els nostres objectius i metes. Ens allunya de la rutina, i ens permet valorar totes aquelles petites coses i plaers que normalment no tenim en compte en el nostre dia a dia atrafegat; ens permet valorar l’austeritat, la nostra capacitat de superació i autogestió.
També és un espai idoni per desconnectar amb el món exterior, i connectar amb un mateix, i amb l’entorn que ens envolta. La muntanya ens ofereix molts recursos per treballar la introspecció, ens ajuda a estar sols i soles i valorar-ho; ens transmet pau i podem sentir-nos en harmonia amb la natura; amb el seu conjunt d’éssers vius i elements.
Implica aventura, descoberta de llocs desconeguts. Ens desperta la curiositat i les ganes d’anar més lluny. Ens acosta als nostres companys i companyes, vivim amb el grup experiències vitals que ens crearan uns lligams que difícilment trencarem. Ens empeny a la cooperació, a treballar com iguals.
Segur que podríem comentar moltes qualitats pedagògiques més que ens aporta la muntanya i la natura, i segur que ens hi estaríem deixant moltíssimes més. Per aquest motiu, des de l’Equip de Muntanya, us presentem les següents reflexions per tal que us replantegeu totes les activitats que feu al medi natural i aprofiteu per treure’n el màxim profit pedagògic.
Per procurar que el fet d’anar a la muntanya no sigui una rutina o “allò que fem a l’estiu”. Sinó que sigui una oportunitat per treballar tantíssimes coses, que en siguem plenament conscients, i que sapiguem aprofitar al màxim la muntanya!