Entre terres és una guia educativa sobre migracions a la Mediterrània. L’objectiu d’aquest material és dotar d’eines als caus, esplais, escoles i instituts per tal d’abordar la temàtica de les persones refugiades amb infants i joves, des d’una perspectiva de construcció de pau i de transformació social. Com sabeu ja fa temps que des d’Escoltes Catalans volem donar resposta a la crisi humanitària de la Mediterrània, que s’ha vist accentuada per la Guerra de Síria i les dificultats que Europa imposa a les persones que fugen d’aquesta guerra alhora d’oferir-los un refugi. Les vies que aquestes persones es veuen obligades a emprendre no són segures i a més, se’ls tanquen les fronteres, obligant-les a viure mesos i mesos en camps de refugiats en unes condicions poc aptes per la vida humana. Aquesta crisi fa aflorar o bé es veu agreujada per altres problemàtiques greus com l’incompliment dels Drets Humans, el racisme o el patriarcat, que complica, encara més, les condicions de les dones migrants i del col·lectiu LGTBI. És per això que s’han generat 4 guies educatives que tracten aquestes quatre problemàtiques i una cinquena guia centrada en la transformació social necessària per revertir aquesta situació. Entreterres es tracta d’un treball elaborat conjuntament entre Stop Maremortum, el Servei Civil Internacional i la cooperativa Eduxarxa amb el suport del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i les entitats educatives que hi participen, entre les quals hi ha Escoltes Catalans
1- Mare Mortum
El Mediterrani, el mar de les nostres viles, dels nostres paisatges i records, s’ha convertit en els últims anys en una de les fronteres més violentes del món. L’any 2015 més d’un milió de persones van arribar a Europa a través de les rutes migratòries de la Mediterrània. 3.770 persones no ho van aconseguir: van perdre la vida al mar a causa de la manca de vies legals i segures per emigrar.
Qui són i d’on vénen aquestes persones que posen en perill les seves vides per canviar de terra? Són infants, homes i dones que provenen de diversos països d’Àfrica i del Pròxim Orient. Alguns fugen de la guerra, la repressió política o la persecució per motius religiosos, ètnics o d’identitat sexual. D’altres escapen de la misèria, la manca de feina i d’oportunitats vitals. Refugiats i emigrants. Emigrants i refugiats. Una frontera que sovint és molt difícil d’establir.
Aquí pots conèixer amb més profunditat la versió web de la guia didàctica Mare Mortum.
2- Drets humans
L’any 2015 va començar la crisi de persones refugiades més gran que ha viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial. Un dels principals detonants d’aquest drama humanitari ha estat la sagnant guerra de Síria; però també altres conflictes bèl·lics, crisis socioeconòmiques i catàstrofes ecològiques han contribuït a alimentar diversos moviments migratoris cap a Europa.
Malauradament, els pronòstics auguren que, en un món violent, de desigualtats creixents i amb una degradació ambiental galopant, aquest tipus de crisis i desplaçaments de població es poden repetir de manera periòdica.Davant la situació, les respostes de la Unió Europea han estat la passivitat còmplice als naufragis i el bloqueig fronterer. A casa nostra, diverses plataformes ciutadanes, ONG i ajuntaments s’organitzen per promoure polítiques d’acollida a les persones refugiades i migrants.
Aquí pots conèixer amb més profunditat la versió web de la guia didàctica sobre Drets Humans.
3- Racisme
Avui, a la nostra societat, poques persones es consideren obertament racistes. Tanmateix, el dia a dia està ple d’idees, conductes i paraules discriminatòries: judicis plens d’estereotips, acudits vexatoris, discriminació laboral, etc.
El racisme s’alimenta de la desigualtat, implica una classificació discriminatòria de les persones en grups segons el color de la pell i/o el país d’origen. Es construeix a partir de la identificació arbitrària de tot un grup amb unes característiques negatives que en justifiquen el tracte desigual i legitimen la seva inferioritat social. D’aquesta manera, el pensament racista justifica la discriminació, la segregació social o l’explotació econòmica d’una o de diverses comunitats humanes.
Però el racisme no és una definició, no és una abstracció: és una realitat concreta que perjudica moltes persones en el seu dia a dia, amb accions i conductes que vulneren els seus drets i atemptem contra la seva integritat i dignitat. Justament, com que el racisme és un dels mecanismes per justificar certes desigualtats socials, les persones emigrades, i en especial aquelles que pateixen una situació socioeconòmica més vulnerable, són les qui majoritàriament han d’afrontar situacions de discriminació racista.
Aquí pots conèixer amb més profunditat la versió web de la guia didàctica sobre Racisme.
4- Gènere i LGTBI
Cada vegada hi ha més dones que migren per aconseguir ingressos, reunificar la família, formar-se, ser més autònomes… Són dones que marxen del seu país perseguint una vida millor i que en el viatge sovint han d’afrontar la doble precarietat i vulnerabilitat de ser immigrants i dones. Aquest augment de les corrents migratòries femenines de caràcter laboral s’ha denominat cadena de cures global; i s’explica, en part, per la demanda creixent en els països enriquits de dones que realitzin els treballs més desvalorats socialment (treball domèstic, treball de cures, serveis sexuals).
Habitualment, s’atribueix la migració a factors socioeconòmics o a contextos bèl·lics. Quan es fa referència a persones refugiades i sol·licitants d’asil, es pensa en persones provinents de països en guerra o sotmeses a dictadures extremes. Tanmateix, n’hi ha moltes que es veuen empeses a fugir del seu país per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere. Ser gai, lesbiana, transsexual, bisexual o intersexual en alguns països del món pot equivaldre a anar a la presó, a sofrir pena de mort, a patir amenaces, extorsió, xantatge, exclusió i marginació social. La repressió que pateixen moltes persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere s’ha convertit en una de les vulneracions dels drets humans més repetides arreu del planeta i, fins ara, més silenciada.
Aquí pots conèixer amb més profunditat la versió web de la guia didàctica sobre Gènere i LGTBI.
5- Transformació social
Ja fa diverses dècades que alguns organismes internacionals i països enriquits impulsen polítiques i accions cíviques de cooperació al desenvolupament. Paradoxalment, però, durant aquest període s’ha produït un increment destacable de la desigualtat en la distribució de la riquesa i del benestar a escala mundial.
Avui, milions de persones viuen condemnades a una misèria permanent i es confirma que l’anomenada ajuda Nord-Sud és una contribució positiva molt menor que les contribucions negatives que rep el sud global des del nord global. Una gran part d’aquestes contribucions negatives les produeixen grans empreses i estats, que actuen amb l’objectiu d’augmentar beneficis i assegurar-se recursos i mercats.
Cal comprendre, doncs, que en el marc del sistema global i les seves lògiques, el paper transformador de la cooperació internacional és molt limitat. La pròpia autoorganització de la societat civil per impulsar canvis concrets en el seu entorn quotidià és la clau de volta per dur a terme transformacions socials profundes.
Aquí pots conèixer amb més profunditat la versió web de la guia didàctica sobre Transformació Social.