El finançament no pot ser un element a part en la definició d’un projecte o activitat. És ben habitual que des dels agrupaments es preparin projectes sense tenir en compte el seu finançament, i un cop ja està tot pensat i definit, es passa a pensar en com es finançarà. Això porta que, en la majoria de casos, surtin projectes cars, repercutint la major part de la despesa en les famílies dels infants i joves i aprofitant poc els recursos disponibles.
Amb aquest article, des de l’Àrea de Seguiment de la Gestió Econòmica dels Agrupaments, volem exposar com el fet de tenir present el finançament des de l’origen del procés de definició del projecte o activitat no només aconseguirà una millora econòmica, sinó que aportarà una major qualitat pedagògica.
Com anàvem dient, cal incorporar el “com el finançarem” al procés de definició del projecte, i fer l’esforç de sortir de la zona de confort en la que ens trobem, que es basa en “ja ho pagaran les famílies” o bé, “ja agafarem pasta del cau provinent de la subvenció general del curs”.
En primer lloc, cal prendre consciència (tant caps, com infants i joves) que qualsevol activitat, sortida, projecte d’unitat del trimestre, pla de creixement d’una unitat, campaments, trobada associativa, etc, s’ha de finançar. Per tant, cal adquirir l’hàbit de buscar la millor estratègia per aconseguir aquest finançament. La millor estratègia no serà la que més diners aconsegueixi, sinó la que garanteixi un finançament equilibrat del projecte (entre tots els actors: participants, administracions, privats) i alhora, estigui més alineada a la vessant pedagògica.
El finançament de l’activitat ha de venir d’aquells/es que en rebran un benefici. És obvi que una part del projecte l’han de pagar els participants de l’activitat, infants i joves i les seves famílies. Però cal anar més enllà, i plantejar que l’activitat del cau aporta un valor inqüestionable a la resta de la societat i, per tant, caldrà que el projecte es financi també des de les administracions públiques, així com a través de fons privats, ja siguin empreses, entitats o particulars.
No podem seguir finançant les nostres activitats i projectes exclusivament a través de les famílies del cau, unes famílies cada vegada amb més dificultats econòmiques. Si se segueix per aquest camí, correm el risc que les nostres activitats estiguin només a l’abast d’unes quantes famílies benestants. Tampoc podem recolzar-nos únicament amb l’administració pública, les seves subvencions i convenis. Hem de seguir reclamant la participació de l’ens públic, però sent conscients del perill de la reducció de la despesa pública i la deriva d’aquesta cap a projectes assistencialistes i dotacions finalistes, allunyats de la lògica emancipadora i transformadora pròpia de l’escoltisme. Per tant, cal obrir la tercera via, la del finançament privat per acabar de trobar aquest “equilibri”.
Abans de donar uns consells sobre l’estratègia per aconseguir finançament, voldríem recordar un seguit de factors a tenir en compte:
Ara ja sí, què cal tenir en compte segons quina sigui la font de finançament?
Recordeu que disposeu del Document de Suport referent a les Subvencions, que us pot ajudar tant a l’hora de redactar-les com de justificar-les.
Escoltes Catalans disposem d’un codi ètic sobre la relació que establim amb empreses privades.