Quatre pinzellades del què és, reptes, contradiccions i esferes que engloba….
Educació ambiental és un terme que qui més qui menys tothom ha sentit, i que alguna vegada ens hem marcat de treballar amb els nostres agrupaments. Quan parlem d’educació ambiental és fàcil caure en diferents tòpics:
Treballar el reciclatge.
Fer activitats per a conèixer les plantes i animals del nostre entorn, però des d’una visió antropocèntrica, entenent la natura com una esfera apart de la nostra vida.
Perdre’ns en la immensitat dels problemes ambientals globals i sentir-nos massa petits i insignificants com a per a poder canviar res.
…
I sí, tot això és educació ambiental, però també pot ser molt més. El pròleg del Tambali “Vivint el Medi” diu:
“L’educació ambiental no la podem reduir a canviar conductes concretes com, per exemple, reciclar residus, “respectar” el medi o no malgastar aigua. Implica sobretot aprendre a prendre decisions coherents en cadascuna de les situacions en què ens trobem dia rere dia, és a dir, estar capacitat per actuar de manera responsable individual i col·lectivament.”
I és així. L’educació ambiental engloba tot allò que ens relaciona amb el nostre entorn. Des de conèixer la natura que ens envolta i a la que pertanyem, a saber d’on ve tot allò que tenim i on va a parar després que ho utilitzem, o reconèixer i entendre els conflictes i problemàtiques associats a cada acció de consum o actes que constitueixen el nostra dia a dia.
Així doncs, les problemàtiques ambientals són inevitablement també socials i les podem trobar a 3 nivells:
- Individual: On els desitjos i les necessitats a vegades entren en conflicte amb els valors teòrics adquirits. Aquí entra en joc un dels grans reptes de l’educació ambiental, ja que mentre que aquesta pretén educar a través dels valors i la raó, xoca amb un sistema de consum que apel·la directament als sentits.
- Col·lectiu: On es fan visibles els conflictes d’interessos entre diferents grups i/o individus. Aquesta és una esfera molt interessant per treballar l’empatia, els diferents punts de vista davant d’un mateix conflicte, veure més enllà dels interessos propis, trobar punts comuns… Sovint acaba passant que els conflictes sorgeixen perquè es parteix d’escales de valors molt diferents, per tant és interessant acabar treballant sobre quins són els valors que ens mouen i què volem promoure i reproduir.
- Estructural de la societat: Aquesta esfera és la que ens queda més llunyana, perquè fa referència a com s’estructura el món. A les lleis de l’economia i del mercat que poden xocar o influir en les decisions polítiques. Tot i que sembla la més llunya, no hem d’oblidar que des del cau també podem fer política i incidir a un nivell més local. Sense anar més lluny pensant bé on consumim i en què ens gastem els diners, o posicionant-nos i participant de mobilitzacions o accions en què es plategin temes de caire més polític.
El medi ambient, doncs, és tot allò que som i ens envolta. Des de nosaltres, al món. I aprendre a viure respectant la naturalesa de la que formem part i tots els seus processos és un dels reptes més grans que tenim. És fàcil caure en la complexitat que caracteritza tots els conflictes ambientals, pensar que per molt que fem no canviarem el món, però res del que fem és en va. I cal, sobretot, entendre la globalitat dels problemes i ràpidament relocalitzar-los, detectar com afecten al nostre entorn més proper, per a poder fer un treball i accions tangibles a nivell local.
I no hem d’oblidar que quan eduquem, no importa tan el resultat, com tot allò que hem après durant el procés!
Us deixem amb un recull de criteris de qualitat per activitats d’educació ambiental en el lleure, que faran que seguim creixent i millorant la qualitat educativa de la nostra feina!
